Fa tres anys escrivia:
Enguany fa quinze anys que un grup d'amics va decidir organitzar per a la Festa Major una cursa per als nens i les nenes de Vilassar de Mar.
Llavors no hi havia cap proposta semblant i evocant la pròpia infantesa trobaven que calia donar l'oportunitat de provar aquesta experiència als nens.
Enguany el 22 de juny de 2014, farà 15 anys de la cursa infantil de Vilassar de Mar, que a més serveix per amplificar entre nosaltres el record d'un bon amic que ens va deixar: en David Cruces Pizarro.
Va
haver lluita contra l’adversitat i, com al bàsquet, a vegades no
encertes ni sempre es guanya.
Enguany fa quinze anys que un grup d'amics va decidir organitzar per a la Festa Major una cursa per als nens i les nenes de Vilassar de Mar.
Llavors no hi havia cap proposta semblant i evocant la pròpia infantesa trobaven que calia donar l'oportunitat de provar aquesta experiència als nens.
Enguany el 22 de juny de 2014, farà 15 anys de la cursa infantil de Vilassar de Mar, que a més serveix per amplificar entre nosaltres el record d'un bon amic que ens va deixar: en David Cruces Pizarro.
També explicava alguna cosa sobre en David:
En
David va venir a Vilassar de Mar des de Santa Coloma de Gramenet amb
14 anys . Únic fill de l'Asun i en Pepe encara recordo el dia que
ella es va adreçar a la tercera planta de l'Ajuntament demanant quin
esport podia fer el seu fill nouvingut. Era cap a 1985, llavors el
bàsquet havia començat a quallar de nou al poble i en David, també
en Pepe, de seguida es van unir al grup. La mítica pista del carrer
de Lluís Guardiola va ser escenari de moments memorables i moltes
anècdotes.
La
vida ens acosta i ens allunya i després d'uns anys de poc contacte
en David, aficionat a la fotografia, ens va venir a gravar alguna
de les primeres curses.
Ja
estava competint contra el càncer, greu malaltia que davant nostre
mai li va prendre el somriure i això que els germans Petit quan
comencem a fer i dir “tonteries” les podem fer molt grosses.
Va
haver lluita contra l’adversitat i, com al bàsquet, a vegades no
encertes ni sempre es guanya.
Jo
li haig d'agrair el coratge que em va transmetre. Per això fem que
l’espurna que ell tenia al ulls, ja sigui jugant a bàsquet,
també quan estava amb els seus gossos, o rèiem plegats i, sobretot
anant, amunt i avall amb la seva dona, la Marta, sigui present en
els ulls dels nens que ens acompanyen a les curses.
Són
quinze anys de curses, i en aquest temps a més d’en David, hem
perdut d’altres amb els que hem coincidit més d’un juny amb els nens allà al Vaixell Burriac. A ells també els hi dediquem aquesta
evocació a la nostra infantesa compartida que és la “Cursa
Infantil”.
....
Avui al 2017 tocar de la 18a edició tot el que en aquestes línies es diu continua vigent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada